INSTITUT DE CELRÀ
CURS 2012-13
EMPARAULEM-NOS
La paraula ens constitueix com a
humans. Una paraula és un signe gràfic o sonor amb què identifiquem un objecte
real o una imaginació abstracte. Però no existeix a la Natura. Ens l'hem inventat
nosaltres. Per tant, allò que diem és la manera que té cada persona de dir el
món que veu i que sent. Les hem après dels altres des de petits, però cada
persona les diu, les fa servir, a la seva manera. Totes juntes formen el
llenguatge, i el llenguatge pren la forma d'una llengua. Hi ha milers de
llengües, i milions de maneres de dir cada llengua.
Les paraules
serveixen per comunicar-se, per no estar sols. Però si estem sols, també les
fem servir per pensar. Som, pensem i ens comuniquem amb paraules. Només sabem
que una cosa existeix si en tenim la paraula. Si no, no sabem què és, no ho
podem dir, no ho podem comunicar. Per tant, el nostre món són les paraules que
tenim, que hem après i que fem servir. Si tenim poques paraules, tenim un món
petit. Si en tenim moltes, tenim un món gran. Sabem i comprenem més coses, i
podem viure millor, de manera més rica i complerta, la nostra realitat de cada
dia.
Però les
paraules, com hem dit, no són la Realitat, sinó només la manera que té cada
persona d'expressar la Realitat. Així que les paraules poden ser vertaderes o
falses, poden ajudar-nos o ens poden fer mal. I ens poden portar a
l’enfrontament entre uns i altres. De manera que tenir paraules, i emprar-les
bé, o no tenir-ne i emprar-les equivocadament, ens creen la nostra
personalitat, donen la imatge de nosaltres,
i ens permeten
viure d’una manera
o d’una altra.
Perquè són la
nostra consciència, el que sabem, com ho sabem, el què fem, i com ho
fem.
Perquè cal
tenir paraula. En dos sentits: cal tenir paraules per poder veure, i entendre,
i viure el món, i també els nostre sentiments i emocions, i les dels altres, en
tota la seva riquesa i complexitat, i èticament cal tenir paraula, és a dir,
cal ser precís, clar i net amb les nostres paraules, i conseqüent amb allò que
hem dit.
I és ara, a la
vostra edat, de joves, que cal llegir, escoltar, parlar i aprendre paraules,
què volen dir, com fer-les servir, de manera que la vostra consciència i saber
siguin el més culte, ric i ple de coneixement que pugueu, perquè d'això en
depèn la vida que viureu, les coses que fareu, i el món que podreu conèixer.
Per això cal
“emparaular-se”, omplint-se de paraules i comprometent-se a utilitzar-les
netament, lleialment, justament. I sempre mirant que entre el que dieu i el que
feu no hi hagi, si pot ser, cap diferència. Perquè les paraules que tenim som
nosaltres, i nosaltres som aquestes paraules.
JMa Uyà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada