Papaver rhoeas

Un matí, dos alumnes de 1r d’ESO, en un autobús qualsevol dirigint-se a l’institut de Celrà:

-          Ai, que bonics els camps, plens de Papaver rhoeas.
-          Però què dius? -Li contesta l’altre ben estranyat.
-          Volia dir de quiquiriquics, ruelles, cucuts, gallarets...  bé, ja m’entens.
-          Avui no t’entenc. Què has pres per esmorzar?
-          Doncs, roselles !!
-          Així que t’has fet vegetarià?

Per treure’n l’entrellat els alumnes de 1r D de Ciències de la Naturalesa amb la professora Fina Vert,  han creat un pòster digital al voltant de la importància dels noms científics, per diluir la varietat de paraules que tenen molts elements de la natura.

Han treballat les roselles, també conegudes com quiquiriquics o ruelles o cucuts o gallarets, és a dir, "Papaver rhoeas". També han buscat la presència d'aquestes flors primaverals a poemes d'autors catalans i hi han lligat enllaços d'altres tipus.

Tot seguit teniu l’enllaç del pòster digital:

http://www.glogster.com/jvertros/la-rosella/g-6kns8e8kfip8qb7ps32gha0

Tens una cita from institutdecelra

 EXTRA, EXTRA: ELS ALUMNES DE TERCER HAN TREBALLAT DE VALENT

Els alumnes de tercer d’ ESO  han treballat de valent  creant, editant i presentat el seu propi diari .

 Des de les matèries de català i de castellà se’ls han explicat els diferents textos periodístics existents.  La professora de castellà  va creure que els alumnes havien de treballar en grup per poder lluir totes les seves competències  i  va llançar la proposta  de  fer un diari.  (Diem proposta per no dir “condició” per aprovar J). El resultat ha estat magnífic, ja que tots  els diaris tenen algun aspecte remarcable: la qualitat del seus escrits, l’originalitat de la seva propaganda, el seu enginy, la seva dedicació... bé, sigui com sigui, s’ha posat en pràctica la frase de J.S. Mill:

“A l’estudiant  que mai se li demana que faci el que no pot, mai fa el que pot”. 

Imatges de la Diada

Hipotaladrem !!

En aquest taller els alumnes a partir de la música d' una cançó de Greenday, Boulevard of broken dreams,  li han canviat la lletra. En aquest taller es tractava d' agafar la melodia d'una cançó ja inventada i canviar-li la lletra

L' Andrea Salgado, una alumna de 3r que participava en el taller, ha opinat que " ha estat molt divertit i interessant perquè hem aprés tècniques de composar. Llavors els membres del grup hem tocat i cantat el que havíem composat"

Tots plegats podrem gaudir de la interpretació de la cançó en l'acte final de la Diada que tindrà lloc en el gimnàs. 

Gidday, kia ora, Haere mai, hui, hangi, hongi, haka?!

Just what language do they speak in New Zealand?

Mary Jane Pratt from New Zealand came to the Ateneu to give a speech in English about her country. She told us about culture, language, geography, politics and education. She explained that New Zealand has got three official languages (English, Maori and deaf language or the language of signs), and even told us some legends about her country.

We enjoyed it very much!!!

Per Sara Nistal.

Emparaulem-nos amb la poesia gràcies als Accidents polipoètics

Avui, dia 30 de gener, els alumnes de 4t hem tingut la oportunitat d’anar a veure i escoltar a l’Ateneu de Celrà  “Accidents Polipoètics”. Aquest grup de polipoesia està format per dos rapsodes: Xavier Theros i Rafael Merlikovez. S’ha de dir que són uns veterans envers aquest tema, ja que porten 20 anys en el món dels escenaris.

Com que el lema de l’institut d’aquest any és: emparaulem-nos, quina altra millor actuació que el recital d’uns quants poemes? Sí, poemes; un seguit de paraules ordenades de manera que arribin a transmetre emocions variades als espectadors i/o oients.

Abans de sentir els poemes recitats per en Xavier, se’ns ha fet una introducció sobre la poesia i la literatura: la seva evolució al llarg de la història i el que aquestes havien suposat per a la humanitat. Desprès de la teoria, ha vingut la pràctica. Seguit de la introducció, Xavier ens ha llegit un recull de poemes, però no de qualsevol manera, sinó amb un to humorístic per tal d’entretenir al públic, i per tant, d’aquesta manera demostrar que la poesia pot ser d’allò més divertida i entretinguda del que ens pensem i sobretot, per animar  la gent a llegir-ne més i a estimar-la més. Una manera d’aconseguir que ens emparaulem amb la poesia.

Per Clàudia Bisbe.